El pasado mes de Noviembre se llevaron a cabo las primeras jornadas de formación de la red nacional de psicólogos para la atención a víctimas de terrorismo. En el transcurso de las mismas tuvimos ocasión de compartir con compañeros del resto del Estado experiencias vinculadas a la atención a víctimas de terrorismo. Especial importancia tuvo la videoconferencia de ARIE KRUGLANSKI, psicólogo Co-director del NC-START National Center for the Study of terrorism and the response to Terrorism, de la Universidad de Maryland EEUU, donde presentó resultados de un estudio llevado a cabo sobre violencia extrema y bases que la sustentan. El extremismo en su versión de violencia extrema ( actos terroristas) atentan contra las necesidades humanas básicas; de seguridad, confort, de supervivencia, sentirse amado, ... En relación al perfil de estos sujetos detectan la existencia de factores tanto psicológicos como sociológicos, centrados en la búsqueda de una significación personal, respecto a uno mismo y los otros. la necesidad de ser importante, o mejor dicho la pérdida de "importancia" está en la base de la conducta de violencia extrema, unido a factores desencadenantes de humillación, de pérdida de significación y de apoyos. Son personas que fracasan a nivel social en lo básico, a nivel educativo, social, desempleo, expulsados del sistema, pérdida de estatus tanto social como personal, factores que influyen en el desembarco de acciones extremas en busca de identidad. Estos elementos son perfectamente conocidos por los captadores de yihadistas, que enfocan la captación hacia una narrativa que les ofrexca a estos sujetos, una identidad: "sentorse importantes", " una misión", que da significado a sus vidas, frente al enemigo que lo ha marginado, humillado ( la sociedad o las sociedades occidentales), sintiéndose que forman parte de un grupo que les apoyo, les alienta y les hace sentir partícipes de algo más grande que la miserabilidad en la que se hallaban hasta el momento de ser captados. El grupo y la misión se convierten así en la única necesidad a satisfacer, eliminando todas las otras necesidades, las relaciones familiares, amigos, actividades que venían haciendo hasta ese momento.  Es un sacrificio  individual en pos de un significado personal, centrado en el extremismo.

Especial importancia tuvo en esta conferencia el apartado relativo a ¿ cómo se puede contrarresatar la conducta extrema? en todas estas personas que son captadas para misiones de terrorismo.

Arie K.  apuntaba a la necesidad de construir alternativas a la búsqueda de significación a través de crear redes que unan significados colectivos, crear narrativas convincentes contra el extremismo, facilitando a través de posibilitar el desarrollo, la integración, que laws personas tengan una profesión y que estés bien en esa sociedad, integrado, con empleo y con posibilidad de construir una vida con significados personales. Hacer que la narrativa violenta sea incompatible con sus valores, construir narrativas no violentas. Separar a estos sujetos de la red de apoyo violento, a través de integración en redes no violentas. Arie K es positivo en este apartado ya que comenta que estos sujetos son altamente sugestionables para ser captados, por lo tanto también son altamente sugestionables para desradicalizarse, si se sabe como satisfacer sus motivaciones personales de significado, de construcción de identidad. Hacerles salir de esa motivación UNICA y ABSOLUTA. Para llevar a cabo este proceso nos habla por ejemplo de reconstruir a sus ojos la visión del daño terrorista a las víctimas, la captación les ha sometido a un lavado de cerebro, llevado a un proceso de deshumanización de la víctima, no son personas, son cucarachas, ratas,..lo que hace que no haya remordimiento o culpa, y una total falta de empatia. Asimismo comenta la importancia de crear contranarrativas, contenidos que sean eficaces para ver que la misma necesidad o motivo que le ha llevado a conducta extrema, narrativas llevadas a cabo por personas creibles, con carims público, para hacer llegar la convicción de que la radicalidad del terrorista no sirve a su necesidad de significado, dado que violan otros valores, provocan verguenza.

Un apunte interesante en su conferencia fue apuntar que en su estudio sobre conductas extremas ( terrorismo) no se distinguía entre terrosismo yihadista, sobre conductas extremas en nacionalismos, tanto de EEUU como de otras partede del mundo, siendo similar las motivaciones que subyacen detrás de los terroristas.

Una explicació ens la dona la pròpia funcionalitat de la resposta de POR, com a mecanisme de supervivència o subsistència, que ens permet fugir davant un perill real o imaginari, i com la por es vincula amb els instints mes primaris. La POR ES EXCITACIÓ, el mateix que passa a l’amigdala quan sentim plaer , el que canvia es la Percepció i la interpretació que fem

Les mudances poden provocar alts nivells d'estrès, tot i que sigui una mudança desitjada. El lligam entre les persones i l'habitatge conforma una unitat, no es només un espai. Una mudança significa un canvi i depèn de les circumstàncies externes ( motiu d’aquest canvi, voluntari o no, degut a expectatives de millora o el contrari expulsió per motius econòmics) i internes ; aspectes de personalitat , així com de les experiències anteriors influiran en la manera en que s'afronti aquest estrès

Si es conseqüència d’una ruptura matrimonial, per tant una ruptura de la LLAR, pot ser una experiència dolorosa , una mudança dolorosa. Sempre hi ha fantasies de retorn, al que marxa li costa emportar-se tot, o al contrari, fa desapareixer tot rapidament per no tornar.

L’habitatge i l’individu constitueixen una unitat, una construcció d’un lloc-espai, un espai experiencial. El no tenir habitatge, un lloc-espai es la pobreça, desarrelament, alienació, la manca de control. La LLAR es possiblement el lloc mes important de la vida, el centre de l’existència humana,  allà on conflueixen les relacions, lo social, lo psicològic, cognitiu, efectiu, emocional, el comportament,... La LLAR es un espai de SEGURETAT, CONFORTS, DE VINCLES, IDENTITAT, PRIVACITAT, SATISFACCIÓ , es a dir té una alta significació simbòlica. Aquests vincles donen pas a una dependencia del lloc de l’habitatge talment com la dependència emocional respecte les persones. 

Sovint podem veure els vincles entre l'individu i la llar, per la simetria de processos, persones en crisis, amb etapes de la vida caótiques, ..la llar es una fotografia d'aquest  estat animic o moment de la vida

Un habitatge es converteix en una llar quan el resident li imprimeix aquest contingut, significat, familiaritat, d’espai viscut, una atmosfera amb la que s’identifica, esdevé un símbol de manera de viure, de manera de ser (AUTOCONCEPTE). La llar es una cosa que fem, que construïm, es una realitat viscuda, experiencial quan l’ocupem, a nivell individual, familiar, social, ...que va canviant amb el temps i les circumstancies

Canvis en la autobiografia, atur, crisis, desnonaments, poden alterar fins i tot desintegrar aquest sentit de la llar , no nomes es desprendre’s d’un habitatge ( lloc físic), significa molt més, i pot ser viscut com una desintegració personal

Com es pot sobreviure a les mudances sense embogir

Les mudances poden provocar alts nivells d'estrès, tot i que sigui una mudança desitjada. El lligam entre les persones i l'habitatge conforma una unitat, no es només un espai. Una mudança significa un canvi i depèn de les circumstàncies externes ( motiu d’aquest canvi, voluntari o no, degut a expectatives de millora o el contrari expulsió per motius econòmics) i internes ; aspectes de personalitat , així com de les experiències anteriors influiran en la manera en que s'afronti aquest estrès

Si es conseqüència d’una ruptura matrimonial, per tant una ruptura de la LLAR, pot ser una experiència dolorosa , una mudança dolorosa. Sempre hi ha fantasies de retorn, al que marxa li costa emportar-se tot, o al contrari, fa desapareixer tot rapidament per no tornar.

L’habitatge i l’individu constitueixen una unitat, una construcció d’un lloc-espai, un espai experiencial. El no tenir habitatge, un lloc-espai es la pobreça, desarrelament, alienació, la manca de control. La LLAR es possiblement el lloc mes important de la vida, el centre de l’existència humana,  allà on conflueixen les relacions, lo social, lo psicològic, cognitiu, efectiu, emocional, el comportament,... La LLAR es un espai de SEGURETAT, CONFORTS, DE VINCLES, IDENTITAT, PRIVACITAT, SATISFACCIÓ , es a dir té una alta significació simbòlica. Aquests vincles donen pas a una dependencia del lloc de l’habitatge talment com la dependència emocional respecte les persones. 

Sovint podem veure els vincles entre l'individu i la llar, per la simetria de processos, persones en crisis, amb etapes de la vida caótiques, ..la llar es una fotografia d'aquest  estat animic o moment de la vida

Un habitatge es converteix en una llar quan el resident li imprimeix aquest contingut, significat, familiaritat, d’espai viscut, una atmosfera amb la que s’identifica, esdevé un símbol de manera de viure, de manera de ser (AUTOCONCEPTE). La llar es una cosa que fem, que construïm, es una realitat viscuda, experiencial quan l’ocupem, a nivell individual, familiar, social, ...que va canviant amb el temps i les circumstancies

Canvis en la autobiografia, atur, crisis, desnonaments, poden alterar fins i tot desintegrar aquest sentit de la llar , no nomes es desprendre’s d’un habitatge ( lloc físic), significa molt més, i pot ser viscut com una desintegració personal

Els darrers incidents a França, Niza, així com d'altres anteriors de llops solitaris o cel.lules yihadistes han començat a ocupar el imaginari de molta gent en forma de por.  El terror es present en forma de major alerta i vigilancia, existeix una majorr sugestionabilitat davant incidents que a priori no son una amenaça, però hem de tenir en compta que les reaccions de pànic tant individualment com colectiu, poden respondre tant a una amenaça real com a una amenaça no real ( percebuda o interpretada erroniament).  Sobretot en escenaris que guarden similituds amb els fets de Niza o Paris, com per exemple participar en activitats d'oci nocturn, centres comercials, multituds al carrer veient focs artificials o celebrant alguna activitat . El pànic col.lectiu es resultat d'un procés psicològic de contagi, en entorns de gran desinformació ( no se sap el que passa), i ambiguetat que fa que es disparin els rumors i la gent pugui sortir en estampida,  el que pot comportar consequencies tant negatives com si realment estiguéssim davant d'un incident critic o atemptat. D'alguna manera el sentiment de confiança i seguretat en el desenvolupament quotidià de les nostres vides a les ciutats s'està veient alterat per els darrers aconteixements d'homicides suicides, llops solitaris,  perturbats, etc..

 Reacció de pànic colectiu davant un flashmob de un grupo de turistas en Platja d'Aro

Se’n parla, perquè costa trobar paraules per descriure la sense raó dels assassins, de la  barbàrie d’un boig, l’acció d’un radical islamofeixista, o un llop solitari,... tant se val, un assassí de masses. Amb la seva acció ha tallat de cop la vida d’essers humans grans i petits mentre gaudien d’una nit d’estiu i focs artificials, ..ha deixat moltes famílies colpides pel dolor i a tota la societat intentat comprendre aquest sensesentit .

Aquests actes intencionats que provoquen la mort de persones son difícils d’entendre i per tant d’assimilar. Busquem explicacions des de totes les vessants, polítiques, ideològiques, religioses, sociològiques i també psicològiques , dos son les explicacions que sobresurten per damunt d’unes altres; es tracta d’un boig ( un malalt mental) o un islamista “radicalitzat” per matar.

Des d’una vessant humana, per fer una cosa així, s’ha d’estar boig, podem pensar que una persona que comet aquesta barbàrie no ha d’estar amb el cap ben moblat, o li han fet un rentat de cervell. Potser hi ha una mica de tot.

Des d’una vessant política, sociològica; es busquen les arrels en la nostra historia recent i no tant recent des de molts punts de vista; uns indecents que decideixen anar a la guerra per enderrocar dictadures per interessos econòmiques o geoestratègics  sota l’excusa d’armes de destrucció massives, ( i es fan una foto per a la posteritat, desprès s’empenadeixen d’haver-nos mentit) els moviments islamofeixistes, lluites religioses, desigualtats socials o fractura social ( l’ascensor social s’ha espatllat), la humiliació d’orient davant occident,... Potser també hi ha una mica de tot.

I la pròpia responsabilitat de l’actor d’aquesta barbaritat? A vegades ens oblidem que el principal responsable d’aquets actes es de la persona o persones que els cometen, per moltes raons i executors o inductors que hi hagi al darrera,.. es freqüent en la història del ser humà que aquest fugi de la seva responsabilitat i la projecti en els demés,  per ser jo bo resulta que tu o els altres han de ser els dolents, si em separo la culpa es de l’altre , si tinc una ordre d’allunyament perque agredeixo la meva parella es perque ella s’ho mereix i el sistema judicial està corromput, m’ha tret el dret de propietat i de fer el que vulgui amb la meva dona i la meva família, si les societats promouen la llibertat i la igualtat son societats infidels i corruptes i s’ha d’acabar amb elles, la veritat la tinc jo i la teva veritat no existeix, es el “mal”,.... i si a la vida les coses no em vam bé ( entenent que hi ha molts condicionaments) la culpa es de la vida que en fan viure en aquesta societat, ...tot s’hi val per no assumir la pròpia responsabilitat, les pròpies limitacions, sense ser conscient de que com a individus som els màxims responsables de conduir les nostres vides de la millor manera possible, amb anclatges forts sustentats en la educació i valors compartits de tolerància, igualtat i respecte envers els demés.

Es acceptable la violència en els conflcites socials?

Andrés Cuartero Barbanoj. psicólogo especialista en Psicología Clínica, explica que las personas que intentan acabar con su vida están “marcados no por el deseo de morir”, sino por el de “poner fin a una situación o problema”. Este fin de semana imparte el curso ‘Intervención Estratégica en Rescate Suicida (IERS)’ en el Colegio Oficial de Psicología de Ceuta. - See more at: http://elfarodigital.es/ceuta/sociedad/188106-la-guardia-civil-muestra-tasas-de-suicidio-superiores-a-la-sociedad-segun-algunos-estudios.html#sthash.F69hWaVc.dpuf

Andrés Cuartero Barbanoj. psicólogo especialista en Psicología Clínica, explica que las personas que intentan acabar con su vida están “marcados no por el deseo de morir”, sino por el de “poner fin a una situación o problema”. Este fin de semana imparte el curso ‘Intervención Estratégica en Rescate Suicida (IERS)’ en el Colegio Oficial de Psicología de Ceuta. -