Ens hem proposat de renovar el  COPC. Volem un Col·legi compromès, inclusiu, obert, participatiu, sensible amb el territori, molt professional i proper alhora, emprenedor i representatiu de tots i totes, que tingui veu i lideratge en la societat, un Col·legi on es pugui parlar i debatre de tot. 

És per aquest motiu que iniciem la campanya amb una  taula rodona al Col·legi de Periodistes de Catalunya, un espai emblemàtic, obert, d’informació, comunicació i transmissió de coneixement. 

Parlarem de l'efecte de la crisis anomenat “incertesa” i dels seus efectes en la població, de com els plans d’austeritat del govern sobre la salut en general, i en particular en la salut mental, està provocant efectes demolidors en grans capes de la població. També de la repercusió per la situació política a Catalunya i el trencament de ponts. També de la violència exercida contra les dones i les devastadores sentencies judicials, de  la violència, així com algunes actituds  exercides contra minories ( homofòbia, racisme, xenofòbia...), i  altres temes on la/s psicologia/es pot aportar a la societat. Vegeu reportatge de l'acte realitzat a Tarragona

Des de FÒRUM RENOVACIÓ hem presentat  candidatura a les properes eleccions a Junta de Govern del Col.legi Oficial de Psicologia de Catalunya, que es celebraran el proper 12 de juny. Si vols tenir mes informació de la nostra candidatura i del nostre programa i fer aportacions, visita la nostra web i subscriu-te per estar puntualment informat

https://www.renovaciopsi.cat/ 

Mai abans no havíem assistit a un clamor popular tan generalitzat de rebuig a una sentència judicial, devastadora i denigrant socialment: la sentència per abús i no per violació contra La Manada. 

Veure notica complerta a http://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/1387710-tsunami-contra-una-sentencia.html 

Els psicòlegs jurídics-forenses una especialitat cada vegada més necessària . Ja fa uns quants anys que donen voltes pels jutjats, presons, gabinets d’advocats,...amb molts reptes i sobretot dos: l’escenari de treball i les víctimes/afectats. En relació a l’escenari es troben en un entorn judicial marcat per la endogàmia i actituds decimonòniques. No entraré en debat jurídic perque no soc expert en lleis; però si en els seus actors; els jutges son els actors principals de l’aplicació de “la llei”, també hi son els secretaris i altres actors judicials no menys importants, però centrats en els jutges que al final son els que apliquen sentencia, no hem de perdre de vista que per accedir a ser jutge s’ha de fer un acte xamànic, iniciàtic; “ La Oposició” que es considera atorga capacitat professional suficient i “objectiva” en qualsevol àmbit. O sia un “examen de memòria” es així de cru. Com a persones d’un cos gairebé “sacerdotal” tenen els seus esquemes mentals, actituds, creences, valors, estereotips, prejudicis, ideologies.... com la majoria de nosaltres i les sentencies ho reflecteixen, no ens enganyem , estan legitimats per una “oposició” sense tenir en compte les habilitats específiques en la gestió del conflicte social en el sistema. El debat no es tan sols canviar les lleis, també han de canviar els jutges, corporació endogàmica, conservadora i poc procliu a entendre les exigències mes elementals d’igualtat entre homes i dones, ara es el cas de la “manada” però hi ha molts precedents. El segon escenari de treball la valoració de les víctimes, entre d’altres peritar el dany i seqüeles psicològiques de les víctimes de delictes; agressions, maltractament, abús sexual... allò que es tan difícil de mesurar quan no hi ha l’aparell científic homologat amb els decibels oportuns que mesuri el NO ES NO de manera científica, “quan no hi ha sang o les cames trencades”, i no parlem del dany “moral”. Molt de camí per endavant amb els psicòlegs forenses,..”ànims”! Podeu consultar la posició del nostre Fòrum, Fòrum Renovació que està integrat per un equip de psicòlogues i psicòlegs que ens presentarem a les properes eleccions de Junta de Govern del Col.legi Oficial de Psicologia de Catalunaya https://www.renovaciopsi.cat/blog/reflexions-arran-de-la-sent%C3%A8ncia-sobre-el-cas-de-la-manada

Un colectiu de psicòlogues i psicòlegs del Col.legi Oficial de Psicologia de Catalunya hem posat en marxa l'espai FORUM RENOVACIÓ per començar a treballar per un nou Col.legi Professional davant les properes eleccions  que es celebraran a casa nostre. Un col.lectiu molt divers, plural, jove,  implicats en diferents branques o especialitats d'aquesta professió que es la Psicologia. Si vols tenir mes informació o vols posar-te en contacte amb nosaltres, pots fer-ho a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. , o ens pots seguir a:

https://www.renovaciopsi.cat/ 

https://twitter.com/ForumRenovacio

https://www.facebook.com/ForumRenovacio/

https://www.linkedin.com/in/f%C3%B2rum-renovaci%C3%B3/

La major part dels assassinats es cometen entre persones del mateix entorn, els assassinats serials de persones desconegudes amb les que no hi ha cap vincle o relació son molt pocs. La opinió pública a través dels mitjans i com es tractada la noticia sovint relaciona assassinat amb persones que pateixen trastorn mental. Es un intent per fer comprensible i explicable el que es inexplicable. Es difícil transmetre la idea de que un trastorn mental es una condició que suposa poc risc de violència i per tant d’assassinats, s’estima que només un 4% dels assassinats son comesos per persones amb malaltia mental, davant un 96% que no la pateixen . Cada vegada que es dona associació entre assassinat i malaltia mental està demostrat que creix la visió negativa envers els trastorns mentals, s’estigmatitza més.

Elements comuns en assassinats ( no necessàriament psicòpates o sociòpates)

1.Hi ha una visió de l’altre com a obstacle , com causant d’un perjudici, significa una amenaça, en el cas de Gabriel el nen no l’accepta, els pares tenen bona relació i contacte, ella pot veure el nen com el nexe que continua unint a la seva parella amb la seva ex-dona i la no acceptació del nen de la parella del pare pot ser viscut per ella com una amenaça a la continuïtat de la relació, la fantasia o por que la seva parella retorni amb la ex, veu amenaçat el seu status de parella actual com a única ( no soc la única en la vida d’ell). Una vida futura que es pot veure amenaçada per una vida anterior i uns lligams anteriors.

2.Necessari que vagi acompanyat de trets de personalitat psicopàtica . La major part d’assassinats es cometen per persones del entorn de la víctima, tot i que el contacte o vincle sigui circumstancial, això comporta que l’agressor pot distanciar-se emocionalment de la víctima, presenta fredor/ amoralitat, dificultats de empatitzar o sentir compassió, només veu el seu objectiu e interès ( sentir-se amenaçada). No experimenta culpa, la fantasia de destrucció de l’obstacle passa a l’acte, davant algun detonant o rebuigi. La moral no funciona com a fre de l’acte

3.Hi ha un naixement progressiu de l’agressivitat envers l’altre , no es una cosa que sorgeixi de cop sinó que es va fraguant al llarg del temps, això es indicatiu de persones amb baixa tolerància a frustració, dificultat en manegar conflictes o gestionar obstacles en les relacions interpersonals, denota baixa habilitats socials i assertivitat, la solució al problema passa per destruir allò que impossibilita els seus plans

8TV RETALL NOTICIA

La personalitat és la manera de ser de cada persona que és manté estable al llarg del temps, el que defineix a la persona, manres de pensar, sentir i actuar. Tot i que hi ha aspectes de la personalitat que poden afectar les capacitats d'un individu a nivell cognitiu i de voluntat, no podem cometre l'error de identificar aquests aspectes de manera directa amb la presencia de trastorn mental, la major part d'homicides no son persones amb trastorn mental. Sovint els mitjans amplifican els aspectes simptomatològics com a causants o que son radera de conductes homicides.

A FAVOR DE TOTES LES DONES

FÒRUM TOT ÉS COMENÇAR , som una plataforma de psicòlogues i psicòlegs que aspirem a dirigir el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya tot constituint-nos en candidatura per a les properes eleccions que es celebraran a mitjans d’any. https://www.facebook.com/F%C3%92RUM-Tot-%C3%A9s-comen%C3%A7ar-186097335473220/

No som ni volem ser aliens a la realitat que vivim de desigualtat envers les dones a la nostra societat, i per aquest motiu donem suport a la iniciativa de la vaga feminista del proper 8 de març.

Les dones aquest 8 de març estan cridades a la vaga, una vaga feminista que es conforma com una crida contra qualsevol tipus de permanent desigualtat, de discriminació i violència que pateixen pel fet de ser dones. Aquesta vaga les convida a aturar-se, a deixar per unes hores d’empènyer endavant amb tot com sempre, perquè la societat s'adoni del valor que aporten.

Els homes, aquest 8 de març, han de reaccionar. Els homes han sortir del seu immobilisme davant el clam de les dones que pateixen desigualtats en totes les esferes de la vida; laboral, professional, econòmica, domèstica... Ser dona a la nostra societat implica afrontar situacions més difícils, ser receptores de la violència masclista, l’abús de poder, l’assetjament laboral i sexual, portar la càrrega de les cures i el suport emocional dins la família, les tasques domèstiques, etc. I això és injustificable.

Hi ha moltes esferes de la vida pública on les dones i els homes semblem impregnats d’un gran cansament veient com costa de canviar les coses. La Psicologia tampoc no és aliena a aquesta realitat. “La història de la psicologia ha estat eminentment masculina”, tot i que la immensa majoria de professionals són dones, realitat que es veu reflectida a les universitats i al nostre Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya. Des de la Psicologia i des de la nostra institució hem d’apostar per transformar radicalment aquesta realitat, treballant per la igualtat de manera efectiva, no impostada.

Les càrregues addicionals sovint invisibles de les dones compten amb el silenci còmplice dels homes, no podem restar passius davant aquesta realitat i per tant estem tots cridats a donar suport activament a la vaga del proper dia 8 de març

El nostre suport actiu ha de materialitzar-se avui, demà i cada dia que ha de venir. Per a una societat més justa, obrim els ulls i actuem. Transcendim.

Que època més grisa, mediocre i Trumpista
Només cal que mirem al nostre voltant, per adonar-nos del color que ens envolta, no és el meu desig de ser pessimista, ni realista pessimista, tampoc envolicar-me en la bufanda del positivisme, ja m'agradaria viure en colors vius, diversos, il·lusionants, de confiança, esperança, ...
Estem envoltats de dirigents grisos, mediocres, poc preparats des de fa força temps, homes d'aparell de partit polític on les màquines es greixen només davant les noves eleccions que han de venir. El poder a qualsevol preu per satisfer egos narcisistes i interessos econòmics que si finalitzen en una molt bona pensió millor que millor.
Poc preparats, ja ho sabíem, però ara ens explota a la cara i de quina manera !, no imaginava trobar-me amb presos polítics, homes i dones que per les seves idees es vegin privats de la seva llibertat, com escarni davant la frustració del "antic règim "que mai va desaparèixer (sempre ha estat amagat). Poc preparats per a usar la paraula, el debat, confrontar idees i dibuixar paisatges il·lusionants, és una llàstima.
Poc preparats i sense escrúpols, ¡Trump ha vingut per quedar-se! I instal·lar-se a la nostra societat també, ... la postverdad (la mentida), la manipulació, el desvergonyiment, el ridícul, la manca de respecte, la manca de preparació i el menyspreu cap a les persones s'ha instal·lat en molts dels nostres polítics i en el escenari mediàtic
Els valors subvertits, les ideologies buidades de contingut, el pensament teatralitzat en comèdia, el postureo un nou postgrau, aquest és el paisatge que ens transmeten dia rere dia, en el qual es fa difícil albirar un camí de colors (sé que existeixen i són possibles).

Si hi ha una paraula que descrigui com em sento aquesta és afartament. Ja fa un temps llarg que l'muntar al cotxe ja han desaparegut les notícies, programes de debat, tertúlies, ... només se sent música clàssica, és el meu petit oasi. Solia prestar atenció a ments lúcides, intel·lectuals, homes i dones del carrer amb opinions que em semblaven d'allò més suggerent, respectable fins i tot amb les diferències quan no estava en sintonia amb determinades opinions de tall radical, racista, insolidàries, .. Parava atenció , si, atenció plena i conscient (mindfulness) i això em va permetre observar els canvis que es produïen en el meu organisme: una sensació de malestar generalitzat, difús, difícil de descriure, se m'accelerava fins i tot lleugerament el cor, ... fins que un dia vaig veure que pujava les espatlles i arrugava la cara en un gest que podria descriure de "angúnia", ... no recordo que estava escoltant, ... és igual, perquè tenia la sensació d'escoltar el mateix feia dies i dies, ... .Aquí vaig ser conscient que tenia de canviar alguna cosa del que feia (això ho tenim clar els psicòlegs, ser conscient és el primer pas, i després actuar en conseqüència, canviar coses per sentir-nos millor), ... i vaig canviar; vaig prémer l'emissora de música clàssica i des de llavors és l'única cosa que em permeto escoltar quan vaig al cotxe. De vegades m'ha resultat difícil mantenir-lo, sobretot quan es puja al cotxe meva filla (no li agrada la música clàssica al cotxe, li agrada només per estudiar, almenys és el que diu), molt dissimuladament al pujar al cotxe no diu res, baixa el volum de l'emissora, s'acomoda i mentre anem fent el trajecte en un moment com el que no vol la cosa prem el botó en OFF, ... ja ha après que és l'únic botó que li permet prémer, el de OFF, el del silenci, ja que sap que altres botons em fan mal. Podem xerrar o senzillament estar en silenci, és així com he aconseguit oxigenar-una mica de la realitat tan gris que m'envolta.

La Manada” que coopera per abatre les preses. No m’he pogut estar d’escriure,...

Els experts en comportament animal, els etòlegs que en saben mes que jo per descomptat i que es dediquen a estudiar el comportament instintiu i innat dels animals en el seu ambient natural potser es posarien les botes analitzant el cas del judici de “la manada”; 5 homes de festa  que estan acusats d’agredir sexualment una noia de 18 anys el juliol de 2016 i que en l’actualitat es noticia de primera plana al celebrar-se el judici i més quan el jutge del cas admet com a probes de la defensa dels acusats diversos enregistraments per part de detectius de la vida quotidiana de la noia en els dies posteriors a l’agressió. Potser des del punt de vista judicial i de drets, res a dir, tampoc soc massa expert en aquest tema, però si mes no, aquests fets han tornat a aixecar una gran polseguera. Potser ara no es un tema de l’antic règim que encara es viu sinó un patró de funcionament i actituds masclistes de la nostre societat que continuen més vives que mai al nostre voltant.  

Normalment, “ La manada” d’animals només requereix que els seus membres caminin junts, i sovint de caminar junts desenvolupen relacions importants i una gran cooperació per abatre les seves preses. El judici ja té sentencia, un grup que s’autodenomina “la manada”, ja es suficient per autoculpabilitzar-se, el llenguatge o millor dit el llenguatge que fem servir no es “neutre”, encara que no totes les “manades” son iguals, com no  tots els llops són iguals

Dins la manada, l'estratègia de grup és clau, per exemple el  llop utilitzarà diverses estratègies per donar caça a la seva presa, a l'estiu, tendiran a portar a les seves preses cap a zones rocoses, pantans o rius. A l'hivern, en canvi, la seva simple presència pot fer que un cérvol es posi prou nerviós per quedar atrapat a la neu. Estant de festa la manada de la que parlem ( no la dels llops) fa servir estratègies instintives i racionals, acompanya la seva presa per en un moment determinat saltar a la seva jugular ( quan mes confiada està la presa), per tant per sorpresa i de forma inesperada. Aquesta es una de les característiques principals de l’estrès traumàtic, quan la persona de manera sobtada ha de fer front a una situació que posa en perill la seva vida o la seva integritat. En el món animal i nosaltres en som d’animals i mamífers, quan ens veiem atrapats o perilla la nostre supervivència la primera resposta instintiva que fem servir es fugir per posar-nos a salvo , si no podem fugir intentem lluitar i quan resulta impossible qualsevol d’aquestes opcions, la persona queda en estat dissociatiu o congelada ( el mateix que els animals). La presa es fa la morta, es congela, perquè d’aquesta manera el depredador es desorienti o perdi interès en la presa i d’aquesta manera pugui sobreviure a l’atac. Així es com va funcionar i reaccionar aquesta noia i que per desgracia com moltes altres dones a vegades es culpabilitzen per si hagessin pogut actuar d’un altre manera. No es possible actuar d’una altre manera quan ens veiem amenaçats, aquesta resposta es instintiva, defensiva, i no la decidim nosaltres quan estem en estat de shock. No et conec, però puc dir-te que “ no tens la culpa”

Dins “La manada” no tots els membres actuen igual per descomptat, potser alguns son més actius, d’altres actuen com a observadors, però els que observen dins el mon animal es per aprendre ( son els mes joves) i en el mon dels homes, per la justícia son còmplices i culpables ja que disposen de còrtex per pensar a diferencia del mon animal i per tant d’actuar per no fer mal, cap no ho va fer. Penós i trist, pel mal causat a aquesta noia sobretot i a la societat en general

Potser estem davant d’un cas que en aquests cas per sort s’ha convertir en mediàtic, es a dir està sota el focus de la societat en general i per tant tots els actors en aquest judici, començant pel que té mes poder, el jutge, ho tindran més difícil per deixar-se influir pels patrons “alfa” del món maculí, perquè masses vegades hem vist que justícia i veritat, justícia e imparcialitat, justícia i igualtat, no sempre han estat a l’alçada de les circumstàncies