En els darrers temps han anat apareixent pronòstics, que de vegades més aviat semblen profecies, sobre que la depressió d'aquí a uns quants anys serà el segon trastorn o malaltia en importància per la seva afectació a nivell mundial, darrere de les malalties cardiovasculars. Aquests auguris no estan realitzats per pessimistes o falsos profestas, són de la pròpia OMS, Organització Mundial de la Salut.

Més enllà d'entrar a debatre sobre si la depressió té principalment un origen o causa orgànica o més aviat psicològica, sembla que hi acord en classificar els tipus de depressió en dos grans grups; 'les depressions endògenes (que se'ls atribueix una causa orgànica) i les depressions exògenes (que s'atribueixen a una causa o factor ambiental, és a dir, reactives a problemes de les persones).

Però jo segueixo pensant, que el que realment hi ha darrere de la majoria de depressions, tant endògenes, com exògenes, és senzillament infelicitat, si no aconseguim donar sentit a les nostres vides, si els obstacles en el camí ens superen o les pedres ens colpegen una i una altra vegada, o els estils de vida que gaudim en una societat "moderna" ens allunya de gaudir de les coses senzilles, molt probablement les energies s'esgoten i les piles es fonen, que vindria a ser ni més ni menys que això que anomenem depressió.

Si de cas penses que algun laboratori aconseguirà algun dia fabricar la pastilla de la felicitat, llàstima, em sembla que per aquest camí no anem bé. Els psicofàrmacs són útils, bàsicament per recarregar les piles, però no per a resoldre el que únicament és responsabilitat nostra, transitar per la vida amb objectius, metes, il.lusions, resistir davant els cops, enfortir-després de les debilitats, potser sent amables amb les coses que ens envolten, ens resultarà més senzill.

Escala de depressió de Beck

En aquesta secció es descriuen els principals quadres o trastorns d'ansietat, però abans d'acudir a ells permeteu-me unes reflexions, sobretot, si la teva consulta d'aquestes pàgines té a veure amb algun problema que has patit o pateixes en l'actualitat i es manifesta en forma d'ansietat.

Quan apareixen els símptomes d'ansietat, rarament apareixen de cop, hi han senyals prèvies potser de caràcter lleu i que la persona atribueïx a estrès o fatiga, menyspreant que tals símptomes actuan com una alarma que ens informa que hi ha alguna cosa en les nostres vides que no camina bé. Quan la persona acudeix al seu metge de família, amb tota probabilitat li prescriurà un psicofármac, algun tipus de tranquilitzant per a combatre l'ansietat, que possiblement li seran d'ajuda en els moments inicials, però que de poc serviran si la persona no ha entès que aquests senyals d'alarma li estan convidant a parar i reorientar aspectes de la seva vida ( passada o present) o de la seva persona, o la manera que està afrontant aspectes de la seva vida en el moment present.

Si girem el cap en una altre direcció, es possible que aquesta ansietat inicial vagi prenent cos, i potser augmenti la seva intensitat o apareguin nous símptomes.

L'ansietat en termes generals no és greu ( en termes de mortalitat), ara bé, pot arribar a ser incapacitant i limitadora, afectant la vida d'una persona de manera significativa.

Els trastorns d'ansietat duraders solen anar acompanyats inevitablement de trastorns de l'estat d'ànim ; en forma de postració, desànim, depressió,...

Prendre un paper actiu, conscient que alguna cosa està succeint en la meva vida i demanar ajuda professional de manera immediata et donarà armes i recursos perquè l'ansietat no es converteixi en un problema en la teva vida

En aquesta secció es troben descrits els principals trastorns psicològics pels quals les persones solen demandar ajuda a un psicòleg. La informació intenta ser senzilla i descriptiva.

Pensa que cada persona viu d'una determinada manera els seus símptomes i a més amb un significat propi. Al llarg de les descripcions dels trastorns podràs trobar en algun d'ells algun enllaç que et durà a qüestionaris,  que t'ajudaran a descriure amb millor detall el que ocorre amb tu , també podrás trobar enllaços a informació més exhaustiva i documents que podràs consultar

Si tens qualsevol dubte o necessites ampliar informació no dubtis en posar-te en contacte amb nosaltres Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Escoltar audio

Senzillament espectacular, ... quina diferència entre la realitat viscuda en primera persona i la realitat que ens volen mostrar alguns mitjans de comunicació amb oradors i tertulians amb actituds ràncies respecte el que està passant a Catalunya.

Què senzill es construir-se veritats al cap sense el mes mínim pudor o consistència. Allò que fa anys era una màxima assumida de que el que sortia a la TV era veritat ( " Ho han dit a la TV"), sembla que alguns encara pensen que això funciona així.

El que mes en va cridar l'atenció d'aquest 11S, es que a les cares de la gent es veia alegria, la majoria de persones parlàvem entre ells i amb els dels costats,  hi havíem moltes cares somrients, festives, i converses molt serioses. No vaig veure por, potser si expressions d’incertesa, però no la por que ens volen posar al cos, com quan els pares feien servir la por per que els nens petits no fessin això o allò altre. Quin infantilisme i que ranci tot plegat, senzillament perquè alguns no volen fer servir les paraules, no han volgut ni volen escoltar, han mirat cap a un altre costat, que sempre es la pitjor manera d’encarar un problema o conflicte.

Darrera del que està passant avui a Catalunya, a la gent d’aquest país, hi ha la història d’un poble, unes clares senyals d’identitat, una cultura i una llengua, molts sentiments de pertinença, inclusió, solidaritat, sentiments de greuge i de poca estimació percebuda de molta gent de fora de Catalunya, sobretot dels que no tenen pudor en dir tonteries, com “parlar català en la intimitat”, “estimar aquesta terra i aquesta gent que m’han acollit” .

Segur que hi ha una mica de veritat en tot el que es diu, sobretot allò que es diu per part de gent sensata i amb autoritat moral i intel·lectual per dir-ho, però deixeu-me i respecteu la veritat de milers i milers de catalans que vam ser allà aquest 11S, segur que hi havíem moltes coses que compartíem més de les que ens separàvem, per estar allà.

Continua sent noticia malauradament que moltes dones moren a consequencia de la violència de gènere.

T'he estimat MIRNA VILASÍS (ESPERO MARAVELLES)

Es un tema manit, massa potser, però posar fi a la vida tindría que ser un acte decidit i lliure per la pròpia persona que ho desitja  ( encara que aquest es un tema força controvertit i ara no toca), mai a mans d'un altre  pel motiu que sigui i menys per desavinences en la parella, sobretot separacions i ruptures solen estar al radera d'aquests assessinats. Potser alguns homes han de canviar, el món no és com ells pensen que ha de ser, l'altre no ha de combregar amb aquesta visió de la vida i de les relacions, el pànic a que les coses acabin, a que l'altre no vulgui continuar amb tu, no es motiu per acabar amb la seva vida. Senzillament, no ha de ser així.

Los héroes de carne y hueso son necesarios, despiertan admiración,  nos confrontan con valores sociales compartidos, de ayuda, generosidad, solidaridad, altruismo, ayuda a los demás, integridad, determinación, sinceridad y honestidad,...¿cómo no van a ser necesarios?

La excesiva simplicidad con la que clasificamos lo que ocurre en la sociedad, nos lleva a ver las cosas en términos de buenos-malos, héroes-villanos, inocentes-culpables,... Es cierto que los hechos y los comportamientos de las personas no son tan simplistas ni se pueden resducir a estos clichés. Es frecuente que en incidentes críticos y desgracias, donde hay pérdidas de vidas humanas, o grandes daños materiales los primeros momentos y días posteriores los medios nos inundan con la parte más próxima al impacto y a la desgracia, lo que produce una gran movilización de emociones como el miedo, el terror, la pena, la tristeza, el desgarro y el dolor por las pérdidas y cómo se han producido éstas,....de manera veloz y ràpida, como todo lo que acontece en nuestra sociedad mediática, aparece una gran necesidad balsámica, curativa, en medio de tanto dolor, es en ese espacio donde aparecen los héroes de carne y hueso. En toda desgracia hay comportamientos de personas anónimas que llenaran los espacios televisivos y de medios escritos, con su conducta que nos provocará admiración y un proceso psicológico de identificación con todos los valores que encarna esa conducta.

Por ejemplo, el profesor de gimnasia que se aproxima y enfrenta mediante la palabra  al joven que entra en una escuela y mata a un profesor en un Instituto de Barcelona y hiere a otras personas , para convencerlo de que desista de seguir causando daño. El trabajador de un supermercado en Paris, Héroe en París: joven musulmán ocultó en un refrigerador a  rehenes del supermercado, en el atentado a Charlie Hebdo ; la actitud heroica que tuvo Lassana y fue ampliamente elogiada en las redes sociales. Muchos ensalzaron su valentía y destacaron cómo este joven musulmán, modesto y discreto, no quiso luego otorgarse ningún protagonismo. Serían muchos los casos que nos demuestran conductas de ayuda a otros por parte de personas normales, que restan valor a su conducta y huyen de cualquier protagonismo. Los héroes a través de la historia y de la literatura cada vez se han hecho menos míticos y grandiosos, para hacerse pequeñitos en nuestra sociedad, pequeñítos y efímeros, pero que transmiten una gran ola de admiración y respeto. 

Les persones desaparegudes deixen confrontats als familiars a un temps aturat,..

a una vida que continua però que para ells queda suspesa, amb molts interrogants, frustració, anhels i esperançes. Mes enllà dels casos mes mediatics, hi han moltes famílies confrontades a aquesta situació. A Catalunya, els Mossos d'Esquadra fa un any llarg que han obert una oficina, una unitat especialitzada en aquests tipus de fets, amb un contacte proper amb les famílies .

CONSULTAR PROGRAMA

En indubtable que les famílies que han perdut un esser estimat als Alps francesos, del avió estavellat , necessiten saber que ha passat, necessiten explicar-se el fets, molts d’ells també necessiten acostar-se al lloc proper on s’ha produït la tragèdia, volen estar a prop , veure-ho amb els seus ulls, necessiten tenir un lloc físic on situar-lo en el record.

El mes important en aquests moments es que les autoritats franceses i catalanes accelerin el màxim els processos forenses per que els familiars puguin tenir el seu esser estimat amb ells i poder acomiadar-se, juntament amb els seus.

També necessiten intimitat, tractament digne de les imatges, respecte de tots els professionals i dels mitjans de comunicació, que han de ser molt curosos amb tot el tractament informatiu, i tenir en compte els mots i paraules que es fan servir,....

Tots els que tenen responsabilitat d’alguna manera en les decisions que es prenen i s’han de continuar prenent, senzillament han de tenir present les necessitats d’aquests familiars, i la millor manera es parlar-ho directament amb ells i escoltar-los.