La tristesa, com la depressió, també formen part de les nostres vides com un afecte o estat emocional normal. Al llarg de les nostres vides podem assumir pèrdues de tot tipus, d'estatus, de béns materials, de persones estimades, de projectes no assolits o fracassos,.... Gràcies a la tristesa i el to emocional baix que sol acompanyar aquests estats depressius, la persona pot retirar-se, disminuir la seva activitat frenètica quotidiana, per pensar i reflexionar sobre allò que succeeix en la seva vida. Podem plorar per allò que hem perdut.

Una mirada amable cap als sentimiestos negatius també ens permet descobrir aspectes de la nostra persona que són importants per adaptar-nos a les noves situacions i per al nostre desenvolupament personal.

Si bé és cert que el propòsit de l'existència en els éssers humans és lluitar per la preservació de la vida, aconseguir uns nivells bàsics de benestar i accedir al plaer, les emocions negatives també formen part de les nostres vides i ens serveixen precisament per ser més conscients de les nostres necessitats.

De vegades poden aparèixer episodis de tristesa immotivada en la majoria de persones, acompanyades de conducta de plor o no. Considera-les com un problema o trastorn dependrà de la seva freqüència, durada i intensitat però sobretot si tenim la sensació que interfereix en la nostra vida quotidiana. Sempre podem anar a buscar ajuda professional per intentar aclarir la font dels nostres sentiments o estats d'ànim que ens molesten.

La persona distímica presenta un estat d'ànim crònicament depressiu la major part del dia, la major part del temps. Pot ser manifestat per la pròpia persona o bé ser observat pels altres, per les persones pròximes, durant almenys 2 anys, de manera ininterrompuda. Sense episodis de depressió major. Podria entendre com a estats duradors de tristesa patològica.

Estan presents alguns dels següents símptomes:

• Pèrdua o augment de gana
• Insomni o hipersòmnia
• Falta d'energia o fatiga
• Baixa autoestima
• Dificultats per concentrar-se o per prendre decisions
• Sentiments de desesperança
• Conductes d'aïllament i baixa activitat social
• Llenguatge escàs o excessivament negatiu

El trastorn bipolar es caracteritza per la presència d'un o més episodis de depressió major i algun episodi maníac o hipomaníac. Moltes persones amb trastorn bipolar circulen d'episodis depressius a episodis maníacs i viceversa, d'aquí el terme bipolar, on l'estat d'ànim sembla anar d'un extrem a un altre, en algunes persones hi ha períodes d'una certa estabilitat entre un episodi depressiu i un episodi maníac. A cada persona pot presentar un cicle o patró particular, de tipus estacional.

Un trastorn similar al trastorn bipolar, però de menor intensitat o gravetat, és el Trastorn ciclotímic on es dóna la presència, durant almenys 2 anys, de nombrosos períodes de símptomes hipomaníacs i nombrosos períodes de símptomes depressiu que no compleixen els criteris per a un episodi depressiu major. produir conseqüències greus (per ex., compres irrefrenables, indiscrecions sexuals o inversions econòmiques esbojarrades)

Quan es presenta un estat maníac parcial o limitat d'intensitat és diagnosticat com episodi hipomaníac

En l'episodi maníac la persona presenta un estat d'ànim anormal i persistentment elevat, expansiu o irritable, que dura com a mínim 1 setmana.

La persona experimenta una autoestima exagerada o grandiositat
Disminució de la necessitat de dormir.
Sensació d'una elevada energia i potencial anormal
La persona es presenta més xerraire del que és habitual o verborrea (no para de parlar)
Fuga d'idees (dispersió) o experiència subjectiva de que el pensament està accelerat
Distraibilidad o atenció desmesurada a estímuls banals o irrellevants
Augment de l'activitat intencionada (ja sigui socialment, a la feina o els estudis, o sexualment) o agitació psicomotora
Implicació excessiva en activitats plaents que tenen un alt potencial per produir conseqüències greus (per ex., Compres irrefrenables, indiscrecions sexuals o inversions econòmiques esbojarrades)

Quan es presenta un estat maníac parcial o limitat d'intensitat és diagnosticat com episodi hipomaníac

Un episodi depressiu afecta de manera global l'estat afectiu-emocional de la persona que el pateix i afecta la seva activitat diària o quotidiana. Els dos eixos principals de l'episodi depressiu són ESTAT D'ÀNIM DEPRESSIU i PÈRDUA D'INTERÈS O DE LA CAPACITAT DE EXPERIMENTAR PLAER per les coses, fins i tot les tasques més senzilles i quotidianes, durant un període superior a dues setmanes. Generant un malestar significatiu en la major part d'àrees importants de la vida de la persona: familiar, laboral, social, ..

La persona se sent trist o buida
Disminució acusada de l'interès o de la capacitat per al plaer en gairebé totes les activitats.
Pèrdua important de pes sense fer règim o augment de pes o pèrdua o augment de la gana.
Insomni o hipersòmnia.
Agitació o alentiment psicomotors.
Fatiga o pèrdua d'energia.
Sentiments d'inutilitat o de culpa excessius o inapropiats
Disminució de la capacitat per pensar o concentrar-se, o indecisió.
Pensaments recurrents de mort (no només por a la mort), ideació suïcida recurrent sense un pla específic o una temptativa de suïcidi o un pla específic per suïcidar-se.